Construït entre el novembre de 1938 i l’abril de 1939, va ser el camp de concentració més gran d’Alemanya, destinat especialment a dones, i que se situà a les rodalies de la població de Fürstenberg, a uns 90km al nord de Berlín, amb una capacitat prevista per a unes quatre mil dones, però en un període breu de temps es va veure desbordat i s’hi van fer successives ampliacions.
El maig de 1939, unes 900 presoneres, 500 de les quals per la seva condició de Testimonis de Jehovà, van ser les primeres que hi van arribar en un comboi procedent del camp de concentració de dones de Lichtenburg, a Saxònia. A finals de 1942, la població de dones internades s’havia incrementat fins a unes 10.000 i al gener de 1945 la població del camp havia arribat a unes 45.000, majoritàriament dones. S’ha estimat que entre el 1939 i el 1945van passar per Ravensbrück i els seus camps satèl·lits més de 132.000 presoneres, moltes acompanyades de criatures, de les que sols van sobreviure unes 40.000.
A l’abril de 1941 va entrar en funcionament un camp satèl·lit per a homes on hi van encabir uns 20.000 presoners. Un miler d’adolescents considerats “joves delinqüents” van ser internats en el proper Jugendschutzlager Uckermark que s’havia construït l’estiu de 1942 a un quilòmetre i mig del recinte principal.
Unes 120 espanyoles van ser deportades al camp de Ravensbrück i, a excepció d’algun cas excepcional, totes havien estat detingudes i empresonades a França per les seves activitats de resistència contra l’ocupació nazi. Posteriorment es decidí la seva deportació al camp de Ravensbrück on van ser identificades amb un triangle vermell, com a preses polítiques. La seva identificació de vegades és confusa: per errors en la transcripció del lloc de naixement, en els cognoms o noms, per figurar amb el cognom de casada segons la tradició francesa….i també per les llargues dècades de silenci que ha sofert aquest col·lectiu.