REPUBLICANES ESPANYOLES A RAVENSBRÜCK

Alfonsina Bueno Vela

L’Alfonsina va néixer a la localitat saragossana de Moros el 26 de gener de 1915, era filla de Miguel Bueno, un anarquista que va ser molt actiu a la comarca del Berguedà (Barcelona) durant la República i la Guerra d’Espanya. A Berga, l’Alfonsina va començar a treballar en una fàbrica de filats i allí hi va conèixer el Josep Ester amb qui es va casar el mes de gener de 1932.

En Josep, el seu marit era un anarcosindicalista destacat en les lluites i insurreccions que la CNT organitzà entre els obrers del tèxtil durant la República. Va ser un dels fundadors de les Juventuts Llibertàries de Berga. A l’esclatar la guerra, s’allistà com a voluntari a la columna Terra i Llibertat i va lluitar en els fronts de Madrid i Aragó. Més endavant va formar part de l’Ajuntament de Berga en representació de la CNT. D’altra banda, el Josep Bueno, germà de l’Alfonsina, també d’ideologia anarquista i militant de la CNT, va participar en els combats contra els franquistes com a soldat de la 26a Divisió.

Amb la derrota de la República tota la família es va veure obligada a exiliar-se. L’Alfonsina, el seu marit i el pare van entrar a formar part de la xarxa d’evasió que comandava Francisco Ponzán. El 30 d’octubre de 1943 la Gestapo va detenir el pare i germà, que no participaven en les accions de resistència dels seus familiars, van ser torturats fins que aconseguiren l’adreça del Josep a Toulouse, essent detingut l’endemà. El 2 de novembre, l’Alfonsina també va ser detinguda, mentre la seva filla trobà refugi entre els companys de lluita dels seus pares. Tots van ser empresonats a la presó de Saint Michel de Toulouse.

Durant el mes d’abril de 1944, Josep Escuer, José Bueno y Miguel Bueno van ser deportats, des de Compiegne, a Mauthausen. El 18 d’agost el pare d’Alfonsina va ser assassinat a la cambra de gas del castell de Hartheim.

L’Alfonsina va ser deportada a Ravensbruck, el viatge va ser molt penós, el comboi es veié obligat a interrompre sovint la marxa pels continuats bombardejos de l’aviació aliada. A Ravensbruck rebé la matrícula 37884 i va ser enviada a la infermeria on li van injectar al coll de l’úter un líquid estrany. En el camp va haver de suportar unes pèssimes condicions de treball, la humiliació, la fam i la constant presència de la mort. Com a conseqüència d’aquest “experiment” i d’aquestes condicions la seva salut es va veure afectada per sempre.

A principis del mes de març de 1945, els nazis van evacuar el camp de Ravensbruck i traslladares unes 2.500 presoneres a Mauthausen, entre les que hi havia l’Alfonsina i una trentena d’espanyoles. Els republicans van contactar amb el grup de dones i l’Alfonsina i el Josep van poder tenir un emotiu retrobament a les dutxes del camp. Havien estat separats feia més d’un any, sense saber un de l’altre ni de la seva filla.

Amb l’alliberament de Mauthausen ambdós van ser evacuats per la Creu Roja en un comboi que els va dur a Suïssa i després a França. Allà van iniciar el seu segon exili ple de sofriment personal. El 1947 el Josep i l’Alfonsina es van separar, ella no es va recuperar mai de les malalties contretes en el camp.

L’Alfonsina va morir a Toulouse el 1979. En vida va ser condecorada per les autoritats britàniques, americanes i franceses per la seva participació a la Resistència.

Fonts: El testimoni d’Alfonsina Bueno a Neus Català al llibre De la Resistencia y la Deportación.
Nota biogràfica a: CALVO GASCON, Juan M., Dentro de poco os podré abrazar: Supervivientes aragoneses de los campos nazis, Andorra, CELAN-Gobierno de Aragón, Andorra, 2019, pp. 162-176.