REPUBLICANES ESPANYOLES A RAVENSBRÜCK

Neus Català Pallejà

Va néixer a Els Guiamets (Tarragona) el 6 d’octubre de 1915. De família pagesa, de ben jove treballà al camp i a la Cooperativa del Sindicat Agrícola, alhora que es preparava per poder estudiar infermeria. En els primers mesos de guerra va romandre al poble fent tasques d’ajut als refugiats que havien arribat de zones ocupades pels rebels, i va començar la seva trajectòria militant, dins les JSUC, de les que fou delegada comarcal.

El 1937 es traslladà a Barcelona i exercí d’infermera en centres que atenien els ferits de guerra, fins que fou nomenada cap sanitària d’una colònia de nens a Premià de Dalt, amb els quals enfilà el camí de França el 26 de gener de 1939. Instal·lats en diversos refugis, a finals de 1939 la majoria de nens foren repatriats a Espanya, mentre que la Neus es guanyava la vida netejant cases a Carsac, on vivien els seus pares i germà.

Amb la invasió alemanya, tota la família es comprometé en petites accions de resistència, durant les quals conegué a Albert Roger, amb qui es casà el desembre de 1942, obtenint així la nacionalitat francesa. Neus, amb el sobrenom de Neige, alhora que feia vida de pagesa, destacà en la seva tasca d’enllaç amb el maquis de Turnac, fins a la seva detenció el novembre de 1943.

Sotmesa a durs interrogatoris a la comissaria de Perigord, fou ingressada a la presó de Llemotges i al cap d’uns mesos traslladada al camp de trànsit de Compiègne, des d’on partí en direcció a Ravensbrück en el comboi anomenat de les “27.000”, pel número de matrícula que reberen en ingressar al camp les dones que l’integraven.

Arribà al camp de Ravensbrück, el 8 de febrer de 1944, i rebé la matrícula 27.534. Durant dos mesos treballà en dures tasques d’acondicionament del recinte fins que fou traslladada al comando de Holleischen, depenent del camp de Flossenbürg, en territori de l’actual República Txeca, com a mà d’obra esclava en una fàbrica de municions. Amb companyes franceses i espanyoles maldaren per dur a terme petites accions de sabotatge i accions per a mantenir la moral, en base a celebracions, cants, etc.

El 6 de maig de 1945 fou alliberada per les tropes americanes i repatriada en tren i camió a França i, després d’una breu estada a un centre de Thionville, retornà a casa dels pares a Sarlat, on al cap d’uns mesos s’assabentà de la mort del seu marit a Bergen-Belsen.

Durant de passar per una casa de repòs a Lausana, s’installà a Toulouse i reemprengué la seva militància al PSUC i a organitzacions republicanes, la Unió de Dones de Catalunya i la Unión de Mujeres Antifascistas Españolas. En els cercles comunistes conegué a Fèlix Sancho amb qui es casà i traslladà primer a París i després a Sarcelles, on combinà la tasca política amb feines de cosidora i infantà els seus dos fills, Margarida i Lluís. Dins la tasca de partít entrà clandestinament a Espanya en alguna ocasió, però no fou fins després de la mort de Franco que la parella s’instal·là a Els Guiamets i a Rubí, on proseguiren amb la militància comunista. El seu compromís amb la memòria de les dones resistents i deportades quallà amb els enregistraments dels testimonis que donaren lloc a la publicació De la Resistencia y la Deportación. 50 Testimonios de mujeres Españolas (1984) i amb la seva presència al Comitè Internacional de Ravensbrück.

Mantingué contacte amb els exdeportats que vivien a Espanya i formà part de les primeres juntes de l’Amical de Mauthausen i altres camps, després de la seva legalització, els anys 1978 i 1979. El 2003 des d’aquesta associació s’organitzà el primer viatge a Ravensbrück, amb estudiants i diversos membres de l’Amical, en el qual per primera vegada Neus Català assistia als actes de commemoració amb una delegació espanyola.

L’any 2005, quan es complien 60 anys de l’alliberament dels camps, rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i fundà l’Amical de Ravensbrück.

Va morir el 13 d’abril del 2019 a Els Guiamets.

Font: Rosa Toran, historiadora