REPUBLICANES ESPANYOLES A RAVENSBRÜCK

Secundina Barceló Mirambell

La Secundina va néixer a Veguillas de la Sierra el 26 de maig de 1910, una petita i muntanyosa població de Terol que en aquella dècada va patir un descens demogràfic important. La família de Secundina va ser una de les que va emigrar a Barcelona, quan ella era molt petita. Als tretze anys ja estava treballant en una fàbrica situada al barri de Gràcia de Barcelona i posteriorment a l’empresa tèxtil Can Pich i Aguilera com a teixidora a mà.

Militant de la UGT, sindicalista compromesa, va formar part del comitè d’empresa quan va ser col·lectivitzada durant la guerra civil. Amb la retirada, es va exiliar a França al costat del seu company Rafael Laborda.

Va començar a col·laborar amb la resistència, al costat de Rafael i quan aquest va ser destinat a la Bretanya per a organitzar grups del PSUC a fi de realitzar actes de sabotatge, Secundina es va quedar sola a Orleans amb el seu fill. Rafael va ser detingut i empresonat al penal d’Eysses, al departament de Lot-et-Garonne, participant activament en la insurrecció feta pels interns el 19 de febrer de 1944. Un nombre dels amotinats van ser executats; d’altres com en Rafael van ser deportats a Dachau.

Secundina va ser detinguda uns mesos més tard, el 19 de juliol de 1944, i durant dues setmanes va romandre a les oficines de la Gestapo a Orleans, on va patir tortures. Tot i això, es va mantenir ferma i la policia política no va aconseguir treure-li informació que hagués posat en perill els seus camarades de la resistència. Després dels interrogatoris, Secundina Barceló va quedar en un estat lamentable, traslladant-la posteriorment a la presó de Fresnes, situada a prop de París.

El 15 d’agost de 1944 es va formar un gran comboi de presoners a l’estació de Pantin a París format per 1.654 home i 543 dones. Amuntegats en vagons de bestiar, van emprendre un viatge que va durar set llargs dies. L’acció de la Resistència i els atacs aeris dels aliats sobre les línies fèrries va fer que el comboi tingués moltes dificultats per a avançar. El dia 20 d’agost els homes van ser desembarcats a Buchenwald i les dones van seguir la ruta cap a Ravensbrück, on van ingressar l’endemà.

Amb la Secundina, hi anaven també deportades, Anunciació Iriberri, de Castro Urdiales, i M. del Carmen Van Hall, d’Alacant. I un cop arribada al camp li van adjudicar la matrícula 57.610. Segons el seu testimoni, recollit per la supervivent Neus Català i per l’escriptora Montserrat Roig, a Ravensbrück va estar fent treballs pesats un mes i posteriorment com a treballadora forçada en una fàbrica de material de guerra, començant així un itinerari per diferents Kommandos externs: Torbau, Abterode… fent treballs forçats en condicions penoses.

Davant l’avanç dels aliats, els nazis van evacuar el camp on es trobava Secundina, amb direcció cap a Txecoslovàquia. Durant el trajecte, va aconseguir evadir-se al costat d’altres companyes i així van poder contactar primer amb unitats de l’Exèrcit Roig i posteriorment amb tropes nord-americanes que van ser els encarregats de la seva repatriació a França.

Fonts: Testimoni de Secundina Barceló a CATALÀ, Neus. De la resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas. Península, ADGENA, SL. Barcelona, 1984. Pàg. 61-63.
http://www.barceloninsdeportats.org/85/barcelo-mirambell-secundina/biografia.html